Avisin quan s'acabi el teatre d'aquest referèndum

En un estat de dret no es pot tirar pel dret. Encara que es vulgui, si és que es vol -que ho dubto. El procés independentista català ha apostat des de fa temps per almenys fer veure que vol tirar pel dret. Com que vivim en un estat de dret perfectament homologat, membre de la Unió Europea i de les Nacions Unides, no es pot tirar pel dret, independentment de la sinceritat d'aquells que ens volen fer creure que ho desitgen. Per tant, no hi haurà en cap moment una situació d'incertesa legal, i senzillament dependrà de la justícia decidir si algú ha vulnerat les lleis i com s'ha de castigar això. La resta de ciutadans i ciutadanes podem seguir fent la nostra vida tranquil·lament. Això sí, sisplau que algú ens avisi quan tot aquest teatre d'aquest referèndum (d'impossible aval internacional, com de fet ja ha dit la Comissió de Venècia) i la suposada DUI s'hagi acabat, i ens poguem tornar a dedicar a les coses serioses, compatibles amb l'estat de dret i amb la nostra pertinença a la Unió Europea i a les Nacions Unides. Coses com seguir evolucionant cap a estructures federatives com les que caracteritzen la majoria de les grans democràcies del món, incloent cada vegada més la democràcia europea, i l'espanyola, totalment integrada en ella. El problema dels que volen marcar l'agenda dels altres fent pensar a la gent que s'acosta un daltabaix és que han perdut molta força. Les cimeres estelars i les dates històriques ja no són el que eren. Fer passar el temps cada any fins al nostre equivalent de les marxes orangistes del setembre (qui s'assembla aquí als "unionistes"?) cada vegada es fa més difícil. Molts processistes no saben si estan a la DUI (declaració unilateral d'independència) o en una UCI (unitat de cures intensives). En la inmensa majoria d'estats de dret no s'admeten referèndums d'autodeterminació, cregui el que cregui la senyora Marta Rovira i creguin el que creguin els illuminati del procés. Això és així perquè aquests referèndums tendeixen a dividir dramàticament la societat i a simplificar qüestions complexes, i és així perquè és impossible objectivar qui té dret a decidir (tothom que vulgui?) i qui no si és un estat independent o no, a part de la dificultat de definir avui en dia què significa un estat independent. Això és així especialment a la Unió Europea i a la zona euro, on de la vella sobirania de l'estat nació, del vell demos tan reclamat per uns i altres, no en queda gran cosa, i cada vegada en quedarà menys, per sort. La majoria de la gent progressista a tot el món, a més, no veu amb simpatia aquests referèndums (a diferència d'alguns dictadors o semi-dictadors o aspirants a ser-ho), perquè tendeixen a diluir la solidaritat de classe, que queda amagada al darrera del tu estàs amb mi o contra mi, que és letal per a la confrontació dreta-esquerra: "és que esteu amb el PP!", o "os alineais con los independentistas". Tot això ho saben perfectament les bases d'ICV i Podem a Catalunya, que en la seva majoria són federalistes, igual que la majoria de sindicalistes, i per això els seus dirigents ara s'ho pensen dues vegades abans de fer el joc als hereus polítics de la família Pujol. Quan hagin acabat amb aquest teatre ens podrem dedicar a treballar en reformes més consensuades, amb una promoció millor de la llengua catalana (que ha empitjorat des que hi ha procés), unes millors infrastructures al mediterrani, un millor finançament territorial, una millor fiscalitat, etc., etc. Avisin-nos, sisplau i, això sí, mentrestant mirin de minimitzar el mal que li fan a la societat catalana.