Solidaritat amb Artur Mas?

Reconec que no segueixo els esdeveniments de la realitat catalana al minut perquè tinc coses més interessants a fer. No només estic molt enfeinat. Si no ho estigués, segur que trobaria coses més interessants a fer també. Però no puc evitar topar-me amb sorpreses, com la solidaritat expressada pel líder de Podemos Pablo Iglesias amb els encausats per contribuir des d'instàncies públiques amb recursos públics a una activitat per a la qual no tenien competències, contribuir a la qual els havia estat expressament prohibit pel Tribunal Constitucional. Els detalls jurídics de l'acusació suposo que es poden discutir i la discussió és legítima, sent conscients que el pitjor que els pots passar als encausats, liderats pel Sr. Artur Mas, és una inhabilitació per càrrec públic: no s'estan jugant ni passar un dia a la presó. El que em sembla inconcebible és que líders d'esquerres se solidaritzin amb una maniobra clarament política d'utilitzar un judici absolutament menor per una vegada més donar ales a una campanya de mobilització nacionalista (que desprestigia el nostre autogovern i el posa en perill) basada en l'engany i la manipulació amb característiques molt semblants a les de molts moviments nacional-populistes arreu del món. Hi ha qui creu que la conversió a l'independentisme del Sr. Mas i altres sectors de l'oligarquia catalana es deu a l'intent de frenar el 15-M a Catalunya. Jo crec que aquest pot ser un factor entre altres. Però veure com el suposat líder i hereu polític del 15M se solidaritza amb Artur Mas realment confirma la significació d'aquest factor explicatiu i l'èxit de l'estratègia. Pablo: ho fan per apagar-te i tu t'hi solidaritzes, tio!!!! A més Iglesias a la vegada veig que diu que ell "probablement" és el millor antídot contra fenòmens com el Trump i el Brexit. Però el fenomen que més s'assembla al Trump i al Brexit a Catalunya és la campanya nacional-populista en marxa. Al blog en anglès germà d'aquest se'm van ocórrer 10 semblances entre el "procés" i el nacional-populisme d'altres contrades (onze si comptem que jo crec que s'assemblen en què NO són feixistes, tot i que de vegades alguns exponents seus el freguen; també hi ha diferències, com que uns són més vulgars que altres, i alguns més religiosos que altres, per exemple). Però a mida que passen els dies i les hores se m'ocorreixen encara més semblances, com per exemple la promoció cap al centre polític de forces i personatges marginals en el passat, l'estil insurreccional i espectacular de fer política, la tendència a la falta de claredat o les promeses falses i la utilització/manipulació de mites històrics.  L'argument d'Iglesias i altres líders d'organitzacions progressistes, com les cúpules sindicals a Catalunya, és que se solidaritzen amb Mas (l'hereu de Jordi Pujol i cap de colla del 3%) perquè va posar les urnes. En primer lloc no se'l jutja per posar les urnes sinó per desobeïr i abusar del seu poder. En segon lloc, "posar les urnes" al marge de les regles del joc no té res a veure amb la democràcia, sinó amb la perversió i la manipulació de la democràcia, una altra cosa que està entre les 10 coses que com a mínim tenen en comú tots aquests moviments nacional-populistes, com vaig explicar a Real Progress. Per sort, les bases sindicals i de Podemos i dels Comuns i del "parlonisme" al PSC no fan ni cas als seus líders. Algú coneix algun militant d'esquerres que anés sota cap pressió i voluntàriament a la manifestació davant del judici de Mas & cia? La gent d'esquerres ens solidaritzem amb Joan Boada, amb Carlos Jiménez Villarejo, amb Gregorio Morán i amb tots els que no obliden a Jean Jaurès i els que coneixen de sobres les trampes del nacionalisme.