El federalisme és el progrés real

El Pare Noel, fidel lector d'aquest blog, em va deixar sota l'arbre de Nadal un clauer amb una petita medalla que deia "fed" en un costat i una inscripció amb la frase "el federalisme és el progrés real" en l'altre. El recordatori és oportú, no perquè jo me n'oblidi (no hi ha cap risc) sinó perquè no em cansi de propagar-ho per terra, mar i aire. Difícilment avançarà el món si no és renunciant a la deriva identitària cap a la qual la volen fer relliscar alguns, si no és buscant fórmules per superar el monopoli de la sobirania i no aprofundir en aquest monopoli, si no és deixant enrera el somni obsolet de l'estat-nació. Difícilment avançarà Europa si no és sent fidel als desitjos dels autors del Manifest de Ventotene, si no és aprofundint en els elements federals que ja ens protegeixen com la justícia europea, com saben avui molt bé els qui van ser víctimes d'abusos amb les hipoteques a Espanya. Difícilment avançarà aquesta si no és obrint un debat franc on poguem construir una realitat institucional on hi càpiguen els qui tenen identitats diverses (alguns les tenim canviants, per minuts). Difícilment avançarà Catalunya si no sortim del dia de la marmota, del bucle infinit que ens porta de la desconnexió a un referèndum que se sobreentén previ a un acord. L'enèssim intent mediàtic del procés, de nou buscant el "featuring" de persones amb un passat progressista (encara que sembla que ex-consellers i catedràtics ja no es presten), no ens fa perdre de vista que seguir fent girar una sínia que ja no troba aigua enlloc (gràcies Jaume pel símil) no contribueix a fer avançar cap objectiu progressista sinó a endarrerir-los tots. Serveix de veritat per fer avançar la democràcia? O serveix perquè es mantinguin en el poder els qui amb les "eleccions plebiscitàries" van intentar evitar el control democràtic i la rendició de comptes amagant el seu principal candidat i apartant-lo dels debats televisius? Ara el gir serveix de nou per evitar la rendició de comptes respecte al programa que van presentar en aquelles eleccions "plebiscitàries", que no era altre que la desconnexió en 18 mesos, de la qual a mida que s'acosta el termini cada cop es parla menys. Serveix aquest gir per lluitar millor contra la corrupció? O servirà perquè l'any dels judicis sobre la corrupció del partit del president de la Generalitat estiguem parlant d'una altra cosa? Què hi fan persones que han lluitat per la democràcia i per combatre la corrupció a la sínia, en plena onada nacional-populista al món? Acceptem d'una vegada que la democràcia avui només pot ser una democràcia multinivell, que la globalització necessita ser governada amb federalisme, i que sense una federació mundial, europea, espanyola i catalana la corrupció seguirà jugant al futbolí en els paradisos fiscals. Quina pèrdua de temps i de recursos (des de la sentència de l'Estatut, ja portem sis anys sense govern real a Catalunya: gràcies "procés"), quan podríem estar tots buscant fórmules per retrobar-nos i no fórmules, com les desprestigiades després del referèndum del Brexit, per dividir-nos i "comptar-nos".