Catalunya hauria de tornar a escoltar a l'Abat de Montserrat

Montserrat sempre ha estat un punt de referència per al catalanisme, però segons què diu el Pare Abat, de vegades té més o menys difusió. Acaba de fer unes declaracions al mitjà Regió 7 que haurien de ser escoltades per tota la ciutadania de Catalunya preocupada pel nostre futur col·lectiu. Encara que a alguns no els agradi el que llegiran, convé fer-ho, perquè el que sempre ha guiat les declaracions polítiques dels diferents abats de Montserrat ha estat el desig de fer avançar el bé col·lectiu (ho sé per experiència, vaig visitar l'abat de Montserrat Cassià M. Just, amb el líder juvenil socialista Xavier Soto als anys 1980). Avui l'actual Pare Abat, Josep M. Soler, ens recorda el risc de divisió que viu la societat catalana, i compara explícitament les tensions que es viuen amb les del Brexit al Regne Unit (pels independentistes catalans, l'únic rellevant del Brexit és que acosta un segon referèndum escocès). Aquest líder espiritual de Catalunya sembla que sap molt bé que cada vegada hi ha menys diferències entre els nacionalismes disgregadors europeus, siguin anglesos, catalans o altres. El mateix pensa el Papa Francesc, preocupat per la crisi del projecte europeu davant de la deriva identitària. Soler cita a Sant Benet a favor seu, crec que sap del que parla. Jo sóc ateu i me'ls escolto, els pares abats. La gent de fe, molt ben representada en el procés independentista, també ho hauria de fer. Això diu una part de l'entrevista:
Parlem del país. Pateix pel moment que passa el catalanisme?
Em preocupa la situació de Catalunya. Veig la dificultat de sumar, i em ve al cap una frase de sant Benet, patró d´Europa: diu que no hem de buscar el que em convé a mi mateix o al meu grup, sinó el que convé a la col·lectivitat, a la majoria; i això ens falta. Em preocupa el perill de crear una divisió dins la societat, i la solució passa pel mateix consell de sant Benet: buscar més el bé comú.
Una divisió pel projecte de país?
Per les votacions que s´han fet, es veu que hi ha una mica més d´un cinquanta per cent en un costat i una mica menys en l´altre. Si això no se sap gestionar, i veient el que ha passat en altres llocs, pot portar a una divisió. Un monjo que va ser a Anglaterra el diumenge després del Brexit m´explicava que al matí va anar a missa a una església catòlica, i allà van pregar perquè el Brexit no suposés la divisió de la societat anglesa, i a la tarda va anar a vespres a una església anglicana, i allà van pregar pel mateix, perquè el resultat del referèndum havia sigut molt igualat.
Fa sis anys, parlant de la relació entre Catalunya i Espanya, deia: «hem d´evitar tensar molt la corda i que es potenciïn els posicionaments extrems». Això era el 2010. No li han fet gaire cas.
La corda està més tensa que abans. La situació em preocupa perquè té conseqüències a nivell humà, de prestació dels serveis socials. El missatge de Montserrat? Asseieu-vos, parleu i busqueu el que convé al conjunt, més que el que pot ser un interès de part.