Per què Barack Obama no ha vingut a Catalunya a l'any 2016?

Tot i que va haver d'escurçar la seva recent visita a Espanya, si no estic mal informat el President dels Estats Units Barack Obama no tenia previst tampoc en el seu pla inicial visitar Barcelona ni cap altre indret de Catalunya. Això contrasta amb el que va fer ell mateix l'any 1988 quan era un jove motxiller, o amb el que fan milers de turistes i estudiants cada any actualment. Per què si els ciutadans nordamericans troben normal viatjar a Barcelona ara i (encara que una mica menys perquè no hi havia hagut el boom del turisme) al 1988, el president dels Estats Units no troba normal visitar-nos avui, fins i tot quan passa molt a la vora? No és una mica estrany, tenint en compte que "el món ens mira"? De fet, és paradoxal, perquè el govern català destina una gran quantitat de recursos a la promoció exterior, incloent el manteniment de la fantasmagòrica conselleria de Romeva. Tot i que Barcelona i Catalunya són una gran potència turística, arrel sens dubte dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 (que avui serien impossibles), la classe política dels Estats Units no en vol saber res de Catalunya, per molts esforços que faci ERC enviant cartes patètiques perquè Obama no els rep a la base de Torrejón de Ardoz. Als anys 1990 la classe política dels Estats Units encara tenia en alta estima a la classe política catalana. Per exemple, em consta que el polític català Joan Reventós escrivia cartes de recomanació sobre qui ell considerava joves prometedors catalans a John Brademas (que acaba de morir), llavors president emèrit de la Universitat de Nova York, hispanista i ex-congressista dels Estats Units afiliat al Partit Demòcrata. I John Brademas li feia cas. Els sectors respectables de l'acadèmia i de la política als Estats Units no en volen saber res de Catalunya actualment. Com no volen saber res de la deriva identitària que captura a una part del món, com demostra un recent editorial del New York Times suplicant als partidaris del Brexit que no taquessin la memòria de la gestació del seu país comparant-la amb la "desconnexió" britànica.