No es pensen revoltar els independentistes contra els seus dirigents?

Els independentistes catalans són molt lliures de pensar que Catalunya està en plena desconnexió, com em va dir fa poc un d'ells, amic meu. Quan li vaig dir que aquesta desconnexió no es veia per enlloc, em va venir a dir que era lògic: és un tema molt delicat que s'ha de portar de forma confidencial. No sé si aquesta versió Expedient-X del procés està molt estesa. A mi em sembla que forma part de la fase "negació de l'evidència" que sol produïr-se en aquestes situacions on sempre és difícil reconèixer que un estava equivocat. Altres independentistes, del sector sembla que anomenat "hiperventilat", encara es dediquen a insultar als qui expressen dubtes o una educada oposició, com li ha passat fa poc al periodista Jordi Évole arran d'una visita seva a la cadena independentista TV3. Mentrestant, Carles Puigdemont fa el ridícul quan visita la capital de la Unió Europea i no el rep ningú, malgrat que el govern català porta molts diners invertits en aconseguir que algú els faci cas a nivell internacional, diners que estarien molt més ben esmerçats atenent a les moltes necessitats socials urgents a Catalunya. I malgrat que la teoria oficial (no el que diuen en privat) de l'independentisme és que la Catalunya independent serà sense cap problema ni interrupció membre de la Unió Europea i la zona euro. Als presidents de la Generalitat sempre els havien rebut els dirigents europeus i els principals dirigents de tots els països. Avui ja ningú rep als nostres representants, i això vol dir, en un bon globalitzat, que es perden oportunitats per aconseguir accions de política internacional i europea favorables a Catalunya, que no a la seva independència. Ara ningú sembla enrecordar-se'n, i això que no fa tant, de quan Oriol Junqueras deia que pressionaria al govern espanyol amb l'impagament del deute català: va fer efectiva aquesta amenaça quan es va reunir fa uns dies amb la vice-presidenta del govern espanyol? No. Algú li ha demanat explicacions? No. Se suposa que al cap de 18 mesos d'aquesta legislatura, la desconnexió de Catalunya ha de ser efectiva i s'han de convocar eleccions constituents ja d'un nou estat. Van passant els mesos i tot s'està revelant com una enorme mentida, que és el que ha estat des del principi. L'única força política europea que ha expressat el seu suport al procés independentista català és la Lliga Nord, una força xenofòbica i anti-europeïsta que també ha expressat el seu suport pel candidat racista a la presidència dels Estats Units, Donald Trump. Hi ha molta gent enganyada. I hi ha bastanta gent enganyant. La qüestió és quan els primers exigiran comptes als segons. El Sr. Carles Puigdemont ha dit que es presentarà a unes noves eleccions si encara no s'ha consumat la independència. És el món a l'inrevés: no s'hauria de presentar un dirigent a la re-elecció quan sí que aconsegueix els seus objectius? Quin serà el lema de la seva campanya: "Ara sí que va de debò?" No seria lògic que li passés com al conte de "Pere i el Llop", en què al final de tantes mentides ningú se'l creu? La independència de Catalunya ha estat una entel·lèquia des del moment zero. Es pot entendre que al principi alguns s'ho creguessin, perquè era quelcom que havia de passar al cap d'uns anys. Però els anys van passant i ja es veu que no hi ha res de res. La raó principal és que a l'Europa de l'euro el vell estat sobirà ha deixat d'existir. No es pot crear una cosa que ja no existeix. Contràriament al que sempre diuen els indepes dels federalistes, són ells els qui arriben tard a la història. La idea de l'autodeterminació de les petites nacions és una idea de finals de la Primera Guerra Mundial, fa quasi 100 anys, idea que a la resta del segle XX va crear guerres i milions de morts. L'única esperança dels independentistes, que els seus dirigents no reconeixeran mai, és que la zona euro i la Unió Europea saltin pels aires, com voldrien no només (a part de la CUP, que aporta un percentatge notable al 47% de vots independentistes a les darreres eleccions al Parlament) la Lliga Nord, sinó també la dreta populista a França i Anglaterra, o també Donald Trump i Vladimir Putin. Només saltant el projecte europeu pels aires es revifaria la realitat dels vells estats sobirans a Europa i s'obriria la porta a crear-ne de nous. Seria bo que tanta gent com fós possible a Catalunya tingués clar de quin costat està en aquest combat. Perquè només resolent col·lectivament els nostres problemes econòmics i socials serem capaços d'evitar que s'ensorri del tot l'estat del benestar. Els tenen ben enganyats, i ja va sent hora que algú exigeixi responsabilitats.