Fins que no siguem independents no deixarem de dir disbarats?

Avui el partit que es fa dir de moment "Convergents" (els partits enfangats en la corrupció tenen noms provisionals, com el PP valencià) ha fet un tuit que deia: "Fins que no siguem independents l'Ebre no estarà salvaguardat". A mi se m'escapa la lògica de la frase, puix que si no m'erro l'Ebre neix a prop de Reinosa (Cantàbria), passa per una sèrie de regions espanyoles, i ve a desembocar en un bell delta al sud de Catalunya. Crec que entre els miracles que s'han associat a la independència de Catalunya, ningú ha afirmat encara que el curs del riu Ebre hagi de canviar. Suposant que algun dia siguem "independents", no entenc llavors què vol dir que l'Ebre estaria salvaguardat: faríem una super-via catalana al voltant d'aquest llarg riu perquè no el toquin els impurs? És com l'afirmació que necessitem la independència per construir el corredor del Mediterrani, com si tota la façana mediterrània fós nostra. De fet, quelcom semblant passa amb la llengua catalana, que no sé què seria d'ella en els territoris (fora de Catalunya) on està més amenaçada, en cas d'independència del territori on està menys amenaçada. En defintiva, una de les raons per les quals jo penso que el federalisme a Espanya i Europa és la millor solució per a la majoria de problemes de Catalunya és que la majoria de reptes que tenim (l'Ebre, les infrastructures, la llengua, l'atur...), són problemes que compartim amb persones d'altres territoris, persones amb les quals a més molts tenim llaços de parentiu, amistat o negocis. Però és difícil culpar als "convergents" de tota la vida d'utilitzar arguments tan febles quan els acabats d'arribar a la seva casa gran fan servir arguments semblants. Per exemple, el nou conseller de Sanitat ha afirmat que haurem d'esperar que Catalunya sigui independent per acabar amb les llistes d'espera. El mateix conseller per cert també va fer grans elogis del seu predecessor, el Sr. Boi Ruiz, sota la gestió del qual, mentre lluitava per la independència, les llistes d'espera i els problemes de qualitat a la sanitat pública van augmentar de formes que tots els usuaris del sistema hem patit d'una o altra manera (els més malalts i vulnerables, més). El conseller i el seu antecessor no haurien d'amagar a l'opinió pública que si tenim una sanitat pública amb cara i ulls que ells es poden carregar és perquè va haver-hi a Espanya un govern d'esquerres amb un federalista de ministre de Sanitat, anomenat Ernest Lluch, que la va fer possible. I que si Catalunya segueix perdent el temps amb el "procés" l'acabarem de perdre, la sanitat pública, perquè potser sí que un dia tothom es cansarà de nosaltres i navegarem a la deriva com un Kosovo o una Crimea (que dubto que tinguin una sanitat com la nostra). De tot això en parla Josep Lluis López Bulla molt millor que jo, perquè l'actual conseller de Sanitat ja no impressiona a ningú (i menys a persones amb autèntica autoritat moral progressista, com el senyor López Bulla) amb les seves suposades arrels esquerranoses, de les quals sempre ha presumit tant. És trist veure l'evolució de persones que s'empassen ara tots els arguments dels que han creat la gran cortina de fum catalana, com sempre ha estat trist veure a persones evolucionar de l'esquerra a la dreta (no és la primera vegada que passa). Clar que aquí ningú reconeixerà que es torna de dretes, sinó que es torna patriota (també ha passat abans, aquí i en altres llocs), dient coses com que "Espanya no sap gestionar la seva complexitat..." (Puigdemont dixit) o quelcom així, com si la Catalunya de les estelades a les places dels pobles dongués mostres de gestionar millor la seva complexitat. De moment a l'Espanya que suposadament té problemes per gestionar la complexitat hi ha hagut als darrers quaranta anys més alternança que a Catalunya, i recentment ja han canviat de nou bastantes comunitats autònomes (entre altres, les dels països de parla catalana) i ajuntaments, i potser aviat els espanyols arribaran a gestionar la complexitat amb un president federalista d'esquerres (o potser no, i llavors els nacionalistes diversos podran seguir gaudint de la paràlisi). Llàstima que mentrestant n'hi ha a Catalunya que estan entestats a demostrar-nos que, com ens recorda el post de López Bulla, els humans no tenim arrels, sinó cames.