S'acosta el dia després del "procés"

El "procés" ha fracassat. És a dir, l'intent de fer de Catalunya un país independentment, idealment un estat membre de la Unió Europea, per la via legal i pacífica, ja sabem que no serà realitat en aquesta generació. Això és el que de fet constata el nou full de ruta signat per CDC i ERC (i per Toni Comín, de qui no posaré en dubte el seu progressisme, no fós cas que em caigués un totxo de 15 pàgines com a resposta), on ja es planteja avançar per la via directa, sense respectar ni la legalitat ni les mínimes exigències democràtiques internacionalment homologables. Si el "procés" ha fracassat en aquesta generació, haurà servit almenys per triomfar en la propera generació, com va dir ja fa mesos Mas-Colell? Ho dubto, no veig per què tots els factors que han jugat a favor del procés els darrers anys s'hagin d'accentuar d'aquí 20 o 30 anys. L'ANC pot seguir aspirant a complir carrers i a xiular representants catalanistes que no combreguin amb els seus dogmes, però no poden honestament dir que han produit cap avenç ni cap a la independència ni cap a un gram més d'autogovern per a Catalunya. A l'Avinguda Meridiana de Barcelona, per cert, faran bé a preguntar als veïns què en pensen de la idea de "desconnectar d'Espanya", o sigui, dels seus parents, de la seva llengua, dels seus amics, dels seus canals de televisió, dels seus referents culturals... O què en pensen del fet que el seu vot valgui menys que el vot de persones que viuen en comarques majoritàriament nacionalistes. Cada vegada queden menys no federalistes més enllà de l'Ebre. El PSOE té oficialment aprovat un pla de reforma federal de la Constitució. Izquierda Unida advoca per una República federal. Podemos encara no té un projecte molt clar, però els seus votants (vegi's Carles Castro el diumenge passat a La Vanguardia) almenys a Catalunya són tan majoritàriament federalistes com els del PSC (i no crec que a fora de Catalunya recolzin la nostra independència). El nou gurú de Ciutadans, Luis Garicano, diu avui a La Vanguardia que està a favor d'un federalisme seriós. Europa avança cap a estructures més federals amb la unió bancària i la necessitat d'acompanyar la unió monetària d'una unió fiscal i política, que desitgem democràtica. Els independentistes catalans cada vegada estan més lluny de la centralitat espanyola i europea. No sóc un il·lús. Quan parlo del dia després del "procés" no m'estic imaginant una DUI a l'inrevés, és a dir, un dia concret en què una majoria al Parlament proclamarà la fi del procés i l'inici d'una nova era federal. El procés ha fracassat en l'objectiu de la independència, però no ha fracassat en l'objectiu (més realista) de dividir l'esquerra catalana i tapar la corrupció i les retallades, amb la contribució estel·lar d'una Marina Geli a qui cadascú és lliure de jutjar. Però crec que sí que cada vegada estem més a prop del reconeixement general que aquest intent ha punxat i que els seus líders (com Ibarretxe a Euskadi) hauran de passar a millor vida política. Malauradament, probablement entrarem (o seguirem) en una fase de paràlisi, perquè hi haurà masses persones amb el peu canviat com per acceptar que l'única opció d'avenç i millora és una evolució federal d'Espanya (que ens allunyi encara més del vell estat unitari) i d'Europa (que ens allunyi d'una estructura merament confederal i intergovernamental). Però no vull fer de profeta. Recordo que no fa gaires anys el periodista de La Vanguardia Enric Juliana va fer una ucronia on deia que en cinquanta anys Catalunya tindria un estatus especial a Europa i governaria una elite de gent seriosa i l'oposició serien les CUP. No sé si s'esperava que la gent seriosa que ell tenia al cap trigarien tan poc a fer el ridícul col·lectiu que està tan a la vista de tothom.