Honorant el nom d'Olof Palme

Avui s'ha celebrat un acte a Barcelona que ha honorat el nom d'Olof Palme, el gran lider socialdemòcrata suec que va ser assassinat, i que ha passat a la història com a símbol de la lluita per la solidaritat. Quan a algú li interessa atreure votants que se senten a prop de la socialdemocràcia, que són molts, de vegades s'elogia la figura del gran líder suec per evitar elogiar algun socialdemòcrata que estigui viu. De totes maneres, és una bona porta per entrar al món de la millor esquerra: benvinguts (més incomprensibles són aquells que segueixen expressant fòbia a aquestes idees: l'altre dia vaig sentir a la candidata Ada Colau dir-li al periodista Josep Cuní que la socialdemocràcia havia desprestigiat el concepte d'esquerra, com si el mur de Berlín no s'hagués caigut mai). La socialdemocràcia ha portat més benestar, a més persones, durant més temps, que cap altra ideologia. Però avui, com deia, a Barcelona s'ha celebrat un acte que, de veritat, sense oportunismes, amb sinceritat total, ha honorat el nom d'Olof Palme i els ideals de la socialdemocràcia. En l'acte, la Fundació Internacional Olof Palme, que presideix Anna Balletbò, ha lliurat les seves medalles honorífiques, al Saló de Cent de la ciutat de Barcelona, a tres personalitats que fan honor als valors de solidaritat i progrés que va abanderar Palme: l'ex-alcalde de Barcelona i ex-president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, la científica Josefina Castellví, i el periodista Tomàs Alcoverro. Entre el públic, moltes persones que s'estimen als tres guardonats, i especialment persones (entre les quals es trobaven Jaume Collboni i Miquel Iceta) que s'estimen a Pasqual Maragall, sense necessitat de cap sentiment sobrevingut, perquè ja se l'estimaven i el recolzaven molt abans que esdevingués una persona de consens. Anna Balletbò ha recordat que el Maragall alcalde va fer de Sarajevo l'onzè districte de la ciutat de Barcelona quan Bosnia s'enfonsava en el pitjor de la guerra que la va devastar, i que va liderar una ciutat oberta i justa, que després ha estat admirada per tothom. I també ha dit una cosa que tothom que assistia a l'acte crec que comparteix: que la nostra memòria serà la d'en Pasqual. Molt bé, Anna.