Una enquesta cubista per a Adama i Munir

El Barça té dos jugadors com a mínim que fan molt difícil d'encaixar en el món d'identitats clares i homogènies que tenen al cap Terricabras, Junqueras o Forcadell. Adama Traoré va néixer a l'Hospitalet i els seus pares són de Mali. Ell juga al Barça B i a les categories inferiors de la selecció espanyola. Parla amb català amb el mateix accent que Jordi Alba, que també és de l'Hospitalet. Munir el Haddadi va néixer a El Escorial, a prop de Marid, de pares marroquins, i ja ha jugat amb la selecció absoluta espanyola. Ara viu a Barcelona, igual que moltes persones amb pares africans, asiàtics o llatinoamericans. Té algun sentit que els hi preguntem a aquests conciutadans si se senten més catalans que espanyols o viversa? Amics indepes: el vostre món s'acaba (per això teniu tanta pressa).
Deia Josep M. Vallès en una entrevista de Siscu Baiges a Catalunya Plural: "Abans dels estats, els mapes eren com les pintures de Kandinsky, pinzellades, perquè les competències de les ciutats, de les monarquies, de l’església, dels monestirs estaven totes barrejades. Quan es creen els estats apareixen mapes com els del Paul Klee: vermell, groc, verd, blau,... Els mapes que estudiàvem eren així. I ara hem entrat en una època cubista, on, segons com t’ho miris, ho veus d’una manera o d’una altra. En termes econòmics, la composició és una. En termes lingüístics, és una altra. En termes tecnològics o mediambientals és una altra. No podem tornar al mapa de Klee o Modigliani on els colors estan molt definits.

Tenim el G-20, la Unió Europea... Per l’aviació internacional tenim l’Organització d’Aviació Internacional. Per temes bancaris tenim la Unió Bancària. Per temes estratègics tenim la NATO. Per temes monetaris tenim l’Eurogrup... Tenim un mapa cubista. Hi ha qui no ho vol reconèixer però és la realitat que s’ha anat imposant".

En Siscu li preguntava, "En aquest marc té sentit continuar demanant-li a la gent si se sent més catalana, més espanyola o més europea, o tant catalana com espanyola i les diverses variants possibles?" I en Vallès rematava, "Alguna vegada he pensat què els podem preguntar als nens pakistanesos del Raval o als equatorians de la Verneda, que han nascut aquí i van a escoles catalanes. Què els preguntarem? Si se senten més catalans que espanyols, pakistanesos o punjabís? Per alguns estarà molt clar que només hi ha una capa d’identitat. Per d’altres, hi haurà dues o més capes superposades.

Munir, el futbolista de pares marroquins que juga al Barça ara i que ha nascut a El Escorial, què se sent? Madrileny? Espanyol? Català? Marroquí? És un discurs vàlid encara però que queda transcendit per les migracions i les comunicacions immediates. Els equatorians escolten emissores de música equatoriana que estan aquí i es comuniquen amb la seva família per skipe, en qualsevol moment. Això complica la visió massa simplificada que, a vegades, volem donar de la identitat".