No tots podem estar a l'alçada de Dion

Quan el líder liberal federalista Stephane Dion va estar a Catalunya fa uns mesos ens va dir que ell sempre havia estat atacat amb duresa pels seus ideals per part de sectors nacionalistes, contra alguns dels quals el combat podia arribar a ser desagradable, donada la seva tendència a dividir i radicalitzar la societat i fugir del diàleg i la concòrdia com de la pesta. Però també ens va dir, ho recordo perfectament, que hem de defensar els nostres arguments, que són molt poderosos, "with grace" (jo vaig parlar amb ell en anglès), és a dir, amb elegància. Jo haig de reconèixer que de vegades no estic a l'alçada en aquest sentit. Tendeixo a indignar-me amb una certa facilitat i em costa mantenir la calma. L'altre dia a un senyor de l'Ateneu, que em va dir que amb els espanyols era poc menys que impossible entendre-s'hi, li vaig deixar anar un sermó en un to una mica elevat que sens dubte no assolia els estàndards del Sr. Dion. Li vaig dir que em semblava greu el que havia dit, perquè implicava fer uns supòsits inquietants sobre la genètica o els cromosomes dels espanyols. Podia haver afegit que molts d'ells són parents de més de la meitat dels catalans, o que de vegades també sembla molt difícil entendre's amb molts catalans, però la qüestió no és el que li vaig dir o el que li podia haver dit, sinó com ho vaig fer. Em costa molt parlar amb calma monacal, a l'estil del mestre de Kung-Fu. A l'escriptor mexicà Héctor Aguilar Camín li vaig llegir una vegada l'expressió "no tenemos de la mosca la voluntad tenaz". De forma semblant podríem dir "no tenim d'en Joan Botella la relaxada calma", com es dedueix d'aquestes fantàstiques declaracions en vídeo. Ahir tampoc no vaig estar a l'alçada quan vaig rebre un anunci del "Moviment Avancem" anunciant un acte del meu amic Joan Ignasi Elena amb Oriol Junqueras i Agustí Colomines titolat quelcom així com "Cridats per la Història". La meva reacció immediata, incorrecta, va ser respondre el mateix email amb un text que deia "patètic". És el Colomines de la Fundació de CDC? Com es pot haver passat del PSC de Joan Reventós, Xavier Soto i Raimon Obiols a això, sense passar com a mínim per un període de transició a Iniciativa? És igual, no s'ha de contestar d'aquesta manera. Em vaig contenir més quan em van explicar que Ernest Maragall feia un acte a Brussel·les amb Ramon Tremosa i un membre del grup Wilson d'economistes neoliberals independentistes. No devia ser un acte de consens pel dret a decidir, perquè Ernest Urtasun no hi estava anunciat. Es tracta doncs d'un acte independentista, ras i curt, sense que importi fer-ho al costat de polítics i intel·lectuals obertament de dretes. En aquest cas vaig aconseguir contenir-me. Però em costa molt... Demano perdó a tots els que es puguin sentir ofesos. Tenen raó, els nostres arguments són prou forts per defensar-los amb elegància.