Els mitjans de comunicació d'una hipotètica Catalunya independent

Alguns fan servir aquests darrers dies sense posar-se vermells l'argument que el cas Pujol demostra més que mai que necessitem una Catalunya independent per fer "un país nou lliure de corrupció". Els dubtes li venen a qualsevol persona raonable que es pugui preguntar com les persones i estructures socials que integraran aquest país nou perdran els hàbits que han acumulat en els darrers 30 anys. Hàbits que els han portat a mirar cap a un altre lloc quan les sospites de corrupció deixaven indicis cada cop més evidents. ¿De veritat que les estructures socials, mediàtiques i institucionals que han contribuit a inflar el pujolisme durant 30 anys ara faran un país net com una patena? Posem el cas dels mitjans de comunicació. Suposo que en una eventual Catalunya independent, sigui el que sigui el que vulgui dir això, els mitjans de comunicació públics sorgiran dels actuals mitjans de comunicació controlats pels sectors independentistes, per exemple TV3 i la xarxa de ràdios locals. Doncs bé, un treballador de TV3 ha denunciat el sectarisme d'aquesta cadena pública de televisió en el tracte que ha donat a la notícia de la confessió de Jordi Pujol. O El Triangle ha publicat que l'esmentada Xarxa va trigar 19 hores a anunciar la confessió d'aquest senyor. Si aquestes organitzacions i aquests periodistes ens haguessin de donar alguna esperança que amb la independència hi hauria neteja, haguessin estat ells, i no "El Mundo", els que haurien destapat les corruptel·les dels Pujol. Al Regne Unit, és la BBC la que destapa els escàndols dels ministres i els liders del país. I quan la BBC s'equivoca, no té cap inconvenient a reconèixer-ho i dedicar-se amplis espais a flagel·lar-se. Per això jo proposo que TV3 dediqui un 30 minuts (com a mínim) a rehabilitar la figura de tots aquells que van investigar les irregularitats de Pujol i els seus i que van ser amenaçats, marginats o senzillament depurats. És a dir, un 30 minuts presentat per Siscu Baiges, on entrevistés llargament i en horari de màxima audiència a Jiménez Villarejo, a Jaume Reixac i altres. Això és el que faria la BBC.