Barcelona 2026? No sense una anàlisi cost-benefici

Per raons que no he acabat d'entendre del tot, l'Alcalde de Barcelona va anunciar fa uns dies que renunciava a presentar la ciutat com a candidata, junt amb la regió dels Pirineus, a organitzar els Jocs Olímpics d'hivern de 2022. Sembla que entre les raons està que no tenia garantit el suport del Partit Popular. Ja és curiós que el mateix Alcalde que recolza la independència de Catalunya vulgui al mateix temps el suport del partit que governa a Espanya per a un projecte tan important. Les autoritats municipals mantindran l'oficina olímpica oberta per tenir opcions de presentar-se de nou per als Jocs de 2026. No sé si mentrestant seguiran els dies parells reclamant la "llibertat" per Catalunya i els dies senars col·laborant amb la casa reial i el govern espanyol per aconseguir suports per a la candidatura. Més enllà d'això, no ha semblat en cap moment que l'Ajuntament actual ni el govern català actual tinguessin pensat cap projecte de Barcelona ni de Catalunya al voltant del qual organitzar el projecte olímpic. Els de 1992 van ser un èxit popular perquè no eren l'objectiu en si, sinó un mitjà per renovar la ciutat. Tot i així, després del 92 s'ha desenvolupat una extensíssima recerca internacional que qüestiona els beneficis nets (descomptats els costos) d'organitzar uns jocs olímpics i altres grans esdeveniments esportius. Aquesta literatura, i la seva relació amb Barcelona 92, l'hem analitzada en un article acadèmic de la Càtedra Pasqual Maragall. L'Ajuntament en algun moment va justificar la candidatura per als jocs d'hivern amb un estudi d'impacte econòmic. Aquest tipus d'estudis són una metodologia informativa, però equivocada per analitzar la conveniència d'organitzar els jocs. Els estudis d'impacte econòmic només mesuren la quantitat de diners que canvia de mans: són una mesura de la grandària econòmica d'un projecte, no del seu valor per a la societat. Per exemple, les guerres tenen un gran impacte econòmic, i això no les fa més desitjables. Això està molt ben explicat en un "Handbook" internacional que resumeix la recerca sobre aquestes qüestions del màxim nivell en els darrers 20 anys. Podria ser que en el marc d'un projecte raonable per a Barcelona i Catalunya (un desenvolupament sostenible en una euroregió pirenaica?) els jocs d'hivern tinguessin més beneficis per a la societat que costos, però no ho sabem, perquè no ho ha investigat ningú seriosament. Fer una bona anàlisi cost-benefici no és fàcil, ni ha de ser necessàriament la darrera paraula, que l'ha de tenir la democràcia, directa o representativa. Però constitueix un ingredient essencial. Si ara hem de tenir més temps per pensar-ho, crec que l'Ajuntament hauria de convocar un concurs internacional al qual es puguin presentar equips de recerca de tot el món, i hauria de finançar com a mínim tres anàlisis independents cost-benefici social (seleccionades com es seleccionen els projectes de recerca, és a dir, amb comissions avaluadores independents i del màxim nivell acadèmic) d'un projecte les prioritats del qual les defineixi el poder públic, perquè els ciutadans i els seus representants puguin decidir si aquest és un projecte convenient.