Sonaran ara totes les alarmes?

Alguns venim dient des de fa un temps que hi ha clars símptomes d'una intolerància creixent a Catalunya. Des de l"Espanya contra Catalunya" (curiós que en aquest cicle de debats no es faci servir  el concepte d'"estat espanyol", que potser per una vegada hagués estat apropiat), fins a l'intent de boicot a una obra de teatre amb participació d'una signant d'un manifest federalista, ja hi havia hagut símptomes d'aquest clima per dir-ho suaument poc procliu a la tolerància. Quan alguns parlaven amb mesura i prudència d'un risc de xoc identitari, immediatament algun portaveu nacionalista li saltava a la iugular. Pau Solanilla lamenta que articles com els de Vicent Partal dient textualment que el PSC es troba en una deriva "feixista" no facin sonar tots els senyals d'alarma. Ara ja no és un anònim a les xarxes socials o en els comentaris d'un blog, sinó una persona més o menys "homologada" en els cercles nacionalistes, amb noms i cognoms, qui mostra al mateix temps la seva ignorància i el seu odi. Cal recordar que el PSC fou fundat molt principalment per membres del POUM derrotats a la guerra civil pel feixisme (i reprimits per cert no només pel feixisme)? Cal recordar que el PSC pertany a la mateixa família política que el president Allende o que els joves assassinats a Noruega per un feixista fa ben pocs estius? Que el PSC és el partit d'Ernest Lluch, assassinat per ETA malgrat ser partidari del diàleg amb ETA? Que és el partit de qui va democratitzar l’exèrcit espanyol? Que és el partit que va portar a la presidència de la Generalitat un català nascut a Andalusia que per encapçalar una manifestació defensant la voluntat del poble català, convocada per Omnium Cultural, va patir un intent d'agressió per part d'un grup d'exaltats nacionalistes?

D’on ve l’odi al PSC?...que ja es va donar quan el servei d'ordre de Covergència va fer seu el Parlament amb motiu de la segona investidura de Pujol i les manifestacions contra la querella de Banca Catalana. Alguns hem crescut amb aquest odi a l'esquena ("Maragall borratxo", "PSC botifler"). No és el full de serveis a la democràcia, la unitat civil i el catalanisme ben fèrtil amb la immersió del català a la Barcelona metropolitana o amb la projecció de la Barcelona olímpica? Els mateixos que recolzen l'impuls governamental a una campanya d’exaltació nacionalista amb utilització de mitjans i recursos públics ens diuen a nosaltres feixistes... L'altre dia llegia que el conseller Vila creia que el seu concepte de país era el mateix que el d'un Nadal o una Geli. Això no té cap mèrit. El mèrit és que el concepte de país d'un Reventós sigui el d'un Fernández Jurado, o el d'un Soto el d'un Trillas. I la resta són punyetes. Potser ja és hora que sonin tots els senyals d'alarma.