Zabalza, 1- Mas Colell, 0

Diverses vegades darrerament m'han fet una pregunta d'aquelles que comença amb "tu que ets economista..." Jo quan sento això normalment m'espanto, perquè pressuposa una expectativa del que un economista se suposa que sap, i la meva experiència és que entre el que la gent creu que sap un economista i el que els economistes sabem, de vegades hi ha una diferència molt gran, fruit de les dificultats de comunicació entre l'opinió pública i les disciplines especialitzades (i de la ignorància dels economistes, tot s'ha de dir). La pregunta que m'han formulat repetidament en les últimes setmanes és aproximadament: "tu que ets economista, ens pots explicar això del dèficit fiscal? Com és que hi ha diferents xifres? A qui ens em de creure?" No és un tema de la meva especialitat (sectors regulats, economia política, microeconomia aplicada), però sóc dels que creu que si la societat demanda una cosa d'un sector professional en la formació del qual la societat ha contribuit amb els seus impostos, aquest sector professional s'ha d'esforçar per prestar el servei públic de respondre. Per sort, la feina ens l'ha posat molt fàcil Antoni Zabalza amb l'article que publica avui al diari El Pais. Els seus arguments són tan clars que a partir d'ara li passaré a qui em pregunti el link de l'article, i em quedaré tan ample. L'article desemmascara la demagògia feta fa uns dies pel conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas Colell, on donava per bona una xifra que Zabalza demostra que és absolutament irreal, i a més feia demagògia tristament barata i inflamable (impròpia d'un acadèmic de prestigi) plantejant que la xifra que donava pertanyia als catalans i que amb aquests diners la vida a Catalunya seria molt diferent. Estaria bé que Mas Colell rectifiqués, i que abandonés el to tan allunyat del to i saviesa de professor de Harvard que li van donar prestigi.