El federalisme és més ambiciós que l’independentisme

Tot i que quan s'utilitza la raó més que el sentiment la majoria de la gent arriba a la conclusió que una cosa bastant semblant al federalisme (encara que el nom no estigui de moda) és la solució als problemes d'identitats en un món de sobiranies compartides i solapades, no hi ha dubte que existeix la percepció que el federalisme és una solució de compromís, per a gent moderada, que no s'atreveix a anar més enllà. Jo no ho veig així. Ja sé que no hi ha persones manifestant-se amb una bandera federalista, i que els federalistes són menys cridaners que els que no ho són. Però per a mi, un món sense fronteres, una Europa unida, la solidaritat i respecte entre els pobles d'Espanya, la convivència plural dintre de Catalunya, la concòrdia entre persones amb llengües, ètnies i creences diferents, és un projecte molt més ambiciós i excitant que l'arcaica creació de nous estats o la consolidació dels vells, o l'aplicació d'una concepció tradicional d'una sobirania indivisible. Es pot dir que aquests objectius són utòpics, i és veritat, però és una utopia per la qual val molt més la pena lluitar que no pas per la separació amb tisores d'Europa i el món per identitats, llengües, religions o ètnies.