Jo sí que demano la dimissió de Bustos

M'ha sorprès que molta gent els darrers dies escriu fent propostes genèriques, moltes ben interessants, contra la corrupció i a favor de la regeneració democràtica, i ningú, almenys des de les files del socialisme català i el seu veïnatge plural, hagi demanat públicament la dimissió de l'encara Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos. Espero ser corregit ràpidament, i que algun comentarista o corresponsal em posi algun exemple d'algun socialista que hagi demanat aquesta dimissió urgent. Segons per què, tots tenim molt de coratge, però aquest coratge sembla que té un caràcter selectiu. Com també té un caràcter selectiu la contundència de la minoria que ostenta el poder orgànic en el PSC, orientada a marcar territori amb el discrepant, o senzillament aquell (massa sovint darrerament, aquella) que va per lliure. Per què no som valents i contundents contra la corrupció concreta, amb noms i cognoms? Em recorda el que deia l'altre dia un articulista, que recordava com mentre al Districte de Ciutat Vella la regidora havia de dimitir perquè se sentia desemperada contra la corrupció, a uns metres al CCCB els intel·lectuals progressistes feien debats sobre la postmodernitat francesa, com quan els violinistes seguien tocant mentre s'enfonsava el Titànic.
Avui Bustos està imputat per:
-Tràfic d'influències.
-Malversació de fons.
-Delicte contra l'administració pública.
-Omissió del deure de perseguir el delicte en una suposada trama de corrupció urbanística que implica empresaris (entre altres un parent seu) i càrrecs municipals.
 El codi ètic del PSC demana l'allunyament de persones que incorren en faltes molt menors a aquestes. L'allunyament de càrrecs orgànics és insuficient. Per descomptat, no crec que aquesta necessària dimissió (de l'alcaldia en representació del PSC) sigui l'única resposta que el PSC ha de donar al fenomen de la corrupció, ni tampoc no crec que qualsevol imputació hagi de ser motiu suficient per dimitir. Però en aquest cas hi ha suficients precedents, sabem prou coses sobre els fets i sobre "l'estil Bustos", com perquè la mesura sigui una condició necessària, però no suficient, per a restaurar la credibilitat del PSC. D'altra manera, sense una postura clara en aquest sentit, les candidatures socialistes difícilment podran demanar el vot a les properes municipals, no només a Sabadell, sinó a Barcelona, a Terrassa, a l'Hospitalet i a Lleida, entre molts altres llocs. El PSC necessita donar aquest pas, i fer una severa autocrítica sobre com és possible no només que Bustos fós Alcalde de Sabadell, sinó secretari de política municipal (temporalment apartat) i president de la Federació de Muncipis de Catalunya a proposta del PSC. Si volem guanyar les properes municipals, si volem ser creïbles en les denúncies dels casos de corrupció (molt més greus) del PP i de CiU, no es pot deixar de demanar la dimissió de Bustos. Per a això jo demano el coratge dels uns i la contundència dels altres, que s'ha tingut en altres qüestions del debat polític nacional.