Govern institucional i lluita contra la corrupció

Avui la direcció del PSC ha fet pública una declaració que coincideix en gran part amb el "discurs que esperem de Pere Navarro" que vaig escriure fa uns dies. Coincideix tant en conceptes i arguments concrets, de fet, que em pregunto si cal seguir mantenint un equip de suport professional al C/ Nicaragua, i no seria millor senzillament subcontractar l'elaboració de discursos i declaracions als blogs desinteressats que donem idees només perquè patim pel present i el futur del socialisme català. De totes maneres, companys, gràcies per fer-me cas (reconèixer-ho i donar les gràcies no entra dintre de les pràctiques habituals, però què hi farem).
Però no em faig ilusions, i el "discurs esperat" contenia una part final que deia que Pere Navarro entenia la indignació popular contra els casos de corrupció i que el PSC es dedicaria a canviar radicalment les formes de presa de decisió i de selecció del personal polític. Aquesta part final no està suficientment reflectida en la declaració d'avui. Ni en cap declaració des de la darrera irrupció de casos de presumpta corrupció, o des de les eleccions, o des del darrer congrés del PSC. El cas Bustos el decidiran els tribunals, però com sap tothom que conegui el PSC dels darrers 20 anys, reflecteix un estil caciquil i barroer que és molt familiar i que cal eradicar (i que ho sembli). Al PSC hi ha hagut casos, crec que aïllats, de corrupció. Però la corrupció tova, la que es dóna col·locant a gent, amenaçant explícitament o implícita als militants que pensen pel seu compte, premiant als mediocres obedients i castigant als brillants valents, aquesta ha estat molt estesa. Aquest és el principal problema del PSC, i no recuperarà la credibilitat, i l'eficàcia per fer propostes socials, econòmiques i institucionals, fins que miri cara a cara a aquest problema i li posi solució. A veure si ara us atreviu a copiar d'aquest blog desinteressat, tant de bo i no cal ni que em dongueu les gràcies.
Per cert, els sentiments contradictoris que m'inspirava l'organització Transparency International (TI) en el parent anglès d'aquest blog han quedat confirmats en el cas de Sabadell. Déu n'hi do la relliscada, amics de TI i amics de la UAB! Ja sé que cal esperar que decideixi la justícia, però ja es coneixen algunes converses i se sap molt de determinats estils. Aquest és el problema de fixar-nos en coses mesurables únicament. La lluita contra la corrupció no només és una qüestió de mesures institucionals i organitzatives concretes (que també) sinó sobretot una qüestió d'estil i ètica individual i col·lectiva.