Contra-manifest des del poder

Des que un grup de ciutadans ens vam animar a impulsar una Crida a la Catalunya Federalista d’Esquerres ens hem sentit dir de tot. Es veu que els convergents independentistes se senten més a gust discutint contra el PP. Discutir amb arguments contra els federalistes europeistes quan molts d’ells ni tan sols es creuen els seus propis arguments independentistes (i per tant saben que es veuran abocats a buscar acords federalistes), els costa. Darrerament, estem veient com comencen a posar el fre a la seva pròpia embranzida secessionista. Però de totes maneres des de la Conselleria de Cultura, a la qual no es coneix cap iniciativa progressista en els darrers dos anys (ni en el terreny de la cultura, ni en el terreny d’intentar influir en l’acció global de govern), amb la col·laboració de columnistes propers al poder com Bru de Sala, s’està contactant amb intel·lectuals i professionals que semblin el més progressistes possible, per contrarestar amb un altre manifest l’impacte que ha tingut el manifest federalista. El timing està pensat per intentar fer ombra a l’acte de presentació del nostre manifest, que tindrà lloc el proper dijous dia 8 de Novembre a les 18.30, al Teatre Goya de Barcelona, i que segurament serà un acte sonat. Estan en el seu dret de fer-ho. Donat el clima social, suposo que (a diferència de nosaltres, que de vegades ens hem trobat amb persones que ens deien que estaven totalment a favor del que dèiem, però no s’atrevien a signar –i tot i així Déu n’hi do l’èxit que hem tingut, avançant ja cap als 3000 adherits) ells segurament trobaran persones disposades a firmar encara que no estiguin d’acord amb el que digui el contra-manifest. De totes maneres serà molt interessant veure els arguments i poder-los discutir. Suposo que tindran alguna cosa més a dir a part de dir que no hi ha federalistes a la resta d’Espanya (només cal llegir el diari El País un dia qualsevol per desmentir-ho), o que és massa tard a Espanya per al federalisme (com si les bones idees haguessin de tenir data de caducitat, o com si països federals que poden servir d’inspiració  com Canadà, Suïssa, Alemanya, Austràlia o els Estats Units estiguessin a punt d’enfonsar-se).