Visca Europa!

Avui la Unió Europea ha guanyat el Premi Nobel de la Pau. Suposo que aquesta decisió despertarà controvèrsia, però a mi em sembla un premi molt ben donat. De vegades es dóna el premi a persones polèmiques, caient-se en la "fal·làcia dels grans homes", pensant que les coses passen gràcies a individus singulars, i no per causa de complexos processos socials on les institucions hi juguen un paper important. El premi a la Unió Europea no és un premi a cap individu, sinó a una idea que porta intentant desenvolupar-se des de fa dècades, una idea difícil de fer realitat, però una idea imprescindible: la de superar les divisions i els nacionalismes que han portat la mort i la misèria a un continent per construir junts un espai avançat de justícia, democràcia i benestar. Superar els estats tradicionals contra la inèrcia del nacionalisme no és fàcil i és una feina a mig fer que està permanentment amenaçada, ara potser més que mai per una duríssima crisi econòmica causada entre altres raons per una unió monetària sense unió política. Tant de bo que no hi hagi marxa enrera i aconseguim aprofundir en la unió política que ens pot salvar. Un continent devastat per les guerres i els nacionalismes té la feina a mig fer: un pas enrera i tot podria enfonsar.se, un pas endavant i podríem fer realitat els somnis de pau i benestar dels fundadors. Com diu David Lizoáin, els sorolls separatistes estan creixent a Catalunya, Veneto i Baviera, entre altres indrets, aparentment ningú vol subvencionar ningú més: "Potser és ingenu esperar la construcció d’una Europa democràtica i federal, en un context de creixents recels mutus. És una possibilitat, si acceptem la premissa Rodrik que els líders europeus abans de tot voldran mantenir la democràcia". Però si estan més interessats en la retenció de les sobiranies restrictives, o bé perdrem més democràcia o perdrem l’euro. Der Spiegel ha parlat aquesta setmana de l'ascens dels egoïsmes de les regions relativament riques d'Europa. Lizoáin es refereix al trilema de Rodrik: amb la integració progressiva dels mercats de capitals deguda a la globalització, aquesta difícilment es pot fer compatible alhora amb la democràcia i la sobirania nacional. La Unió Europea és l'intent més seriós que hi hagi hagut mai per superar el trilema de Rodrik: si construim una democràcia europea, la integració econòmica i l'estat (europeu) del benestar seran possibles. Digueu-me utòpic, però sense aquesta utopia Rodrik és prou convincent: estats nacionals del benestar resultat de la combinació de sobirania nacional i democràcia, d'un costat, i globalització de l'altre, no es poden produir simultàniament (serà per això que cada cop hi ha més independentistes neo-liberals?). Els que donen el premi Nobel també ho veuen així.