AVANCEM, I AMB FORÇA (per Francesc Trillas)

Quan un grup de persones vam començar a trobar-nos per crear amb tota modèstia un nou moviment per impulsar una aliança catalana de progrés, la veritat és que no ens vam arribar a imaginar que tindríem tant de ressò abans fins i tot de la constitució formal del moviment, que tindrà lloc el proper dissabte 30 de juny a Sant Feliu de Codines.

L’anunci de la creació del moviment Avancem ha generat expectació, il.lusió i preocupació:

-Expectació segurament per la novetat i la gosadia: un grup de persones de diversos àmbits decideixen crear un moviment al marge dels aparells dels partits per assumir l’impuls d’una aliança catalana de progrés.

-Il-lusió de les persones que hi han vingut treballant fins ara i tots aquells que ens recolzen, que esperem que siguin molts més en les properes setmanes i mesos.

-Preocupació en alguns despatxos, que comencen a veure que això és més seriós i profund que el que es pensaven, i que, o no ho acaben d’entendre (normal perquè encara no existeix) o intueixen que serà quelcom que no podran controlar.

El que pretenia ser un intent modest de contribuir a renovar l’esquerra catalana pot convertir-se en un procés històric que canvii l’agenda (literalment en alguns casos) de la política catalana.

Abans del neixement de la criatura alguns han fet les seves particulars ecografies i se’ns ha titllat de:

-Submarí del nucli dirigent actual del PSC.

-Syritza catalana.

-Nou Cicle 2.0.

Com que totes aquestes coses són incompatibles entre elles, és fàcil arribar a la conclusió que no será res de tot això. Quan diversos caçadors intenten disparar contra un conill des de diferents angles, corren el perill de disparar-se els uns als altres i deixar que el conill segueixi fent les seves coses.

Avancem no será tampoc:

-Un corrent intern de cap partit, que és una fórmula perfectament vàlida, però que ja està explorada i té les seves limitacions, tot i que no renunciem a influir en la vida i el funcionament dels partits, el canvi profund dels quals és essencial per a la recuperació de l’esquerra. No ho serà, a més, perquè a Avancem hi haurà moltes persones que no són de cap partit (tot i que jo penso que tant de bo ho fossin).

-Un moviment juvenil, tot i que hi ha gent jove al nucli promotor d’Avancem. Però es tracta d’un moviment de persones adultes, que tracta als joves com adults, i que vol treballar amb persones de totes les generacions. Creiem això sí en la necessitat d’un cert relleu generacional no cosmètic ni burocràtic en l’esquerra catalana, especialment en l’àmbit socialista.

Volem crear un nou carril central de l’esquerra catalana, si pot ser i al mateix temps canviant el PSC. Contribuirem a fer imparables  unes primàries ciutadanes  a dues voltes.  Però no tot s’esgota en les primàries. Què passarà el dia després de les primàries si el guanyador ha de treballar amb unes estructures enrocades i immòbils sense perspectiva de canvi?

No n’hi ha prou amb cenacles  de notables, creiem que cal organitzar-se, que les coses no avancen soles. Entre els aparells dels partits i els moviments assemblearis sense vocació política hi ha un cràter gegant per on estan fent forat creixent tota mena de populismes.

L’actual només és un procés constituent, el moviment va per llarg i com que està majoritàriament, tot i que no únicament, impulsat per les noves generacions, està garantit que será  un moviment de llarga durada.

L’assemblea constituent de Sant Feliu de Codines serà una autèntica trobada ciutadana, en el millor esperit de les trobades ciutadanes d’esquerres que jo vaig proposar organitzar a Nou Cicle fa uns quants anys, però amb la contribució de molta més gent que ve d’àmbits molt diferents de Nou Cicle. Un espai obert de debat, molt participatiu, d’on en sortirà un manifest i un nucli impulsor que seguirà treballant per formular un moviment de base al servei de la reconstrucció del carril central de l’esquerra catalana.

Com sempre ja han sortit els funcionaris de torn a dir que no toca, però precisament toca més que mai, amb l’actual crisi econòmica i les seves derivades polítiques, un moviment de base polititzat que busqui la reconstrucció organitzada i moderna del carril central progressista, socialdemòcrata, catalanista, de la societat catalana. És més necessari que mai, i els aparells dels partits són incapaços de fer-ho.

Àngel Ros (a qui veig actualment difícil que jo pugui recolzar en unes primàries) mereix un aplaudiment perquè ha anunciat que assistirà a l’assemblea constituent de Sant Feliu de Codines, i ha demanat ajornar altres iniciatives. Demano a  Ernest Maragall i Antoni Castells un gest semblant. Crec intuir que els seus objectius de reformulació del carril central de l’esquerra catalana, com s’assoliran millor és amb els nous protagonistes que proposa Avancem.  Joan Ignasi Elena ho ha impulsat, i ha arrossegat persones entusiastes com Marta Junqué (el símbol de la llavor del Raval), Toni Comín (profesor d’Esade que vé de Ciutadans pel Canvi), Pere Pladevall (un dels alcaldes més votats de Catalunya), Fabian Mohedano (dirigent del Moviment Laic i Progressista), i la Maria Freiria, l'Èric Gómez, el Santi Lapeyra, l'Anna Tomás, la Susanna Sanahujes Bars  i tots els altres (demano disculpes per no poder recordar tots els noms aquí, però tots mereixen que consti el seu nom) que hi col.laborem amb modèstia, responsabilitat i il.lusió. Creiem que mereixem el suport de totes les personalitats que ens han marcat el camí, encara que no els haguem demanat permís (perquè resulta que ja ens hem fet grans). No volem cap monopoli, i totes les iniciatives són benvingudes, però creiem que el nostre esforç plural, profund i seriós mereix que altres iniciatives amb objectius semblants ajornin de moment altres convocatòries  i busquin la complementarietat o la integració amb nosaltres i ens recolzin com en altres etapes nosaltres els hem recolzat a ells. Estic segur que persones com la Marta Mata o en José Ignacio Urenda, a qui sempre estaré orgullós d’haver conegut, estarien comptant els dies i les hores que falten per arribar al 30 de Juny.