Idees per a la propera Marató de TV3 (per Francesc Trillas)

Avui la televisió pública catalana ha tingut entretinguda l’audiència amb una B.O. (bona obra): una Marató contra la pobresa, a la qual s’han afegit artistes, esportistes famosos, polítics i presentadors de televisió. Com se sap, aquest gènere consisteix a concentrar per un dia l’atenció de l’espectador en una sèrie d’activitats que recaptin diners per a una causa, en aquest cas lluitar contra la pobresa. Vagi per endavant el meu reconeixement a totes les persones que hi hagin col.laborat de bon cor, sobretot si serveix per sensibilitzar d’un problema que té les seves arrels en una societat (la catalana, també) injusta, amb profundes desigualtats que es perpetuen generació rere generació, amb els poderosos “passant-se el porró” de pares a fills. Al programa hi han aparegut persones admirables, com les que treballen per als infants vulnerables i les persones sense sostre, però el plat fort paradoxalment ha estat un partit de futbol sala entre esportistes multimilionaris que gaudeixen d’importants privilegis fiscals.
El format del programa  més que enfocat a la sensibilització ciutadana, ha estat enfocat des del punt de vista  “caritatiu”, com com si tots els ciutadans ens haguéssim de compadir i ajudar a persones que han caigut en desgràcia, com si no fóssim responsables com a societat de la seva situació, i com si no existís l’opció d’una solució col.lectiva de caràcter global.
Proposo que aviat es faci una nova edició de la Marató, però amb un format una mica diferent. Es tractaria que els espectadors, en comptes d’aportar directament els diners, aportessin una sèrie d’idees que, en cas que els governants assistits per experts comprovessin que realment suposen un guany net per als pobres, fossin d’immediata implantació. Jo donaria les següents idees (quan una idea comença per la paraula “supressió”, es tractaria de dedicar els recursos sobrants a alguna forma d’ajuda directa i immediata  als pobres,  o de finançament de l’educació pública):
-Supressió del canal d’esports de 24h de la Televisió de Catalunya i del canal 33, i supressió de la transmissió en directe de partits del Barça.
-Supressió de les ajudes públiques al circuit de Montmeló, i de la gratuïtat de la seguretat per part de cossos públics de policia en tota mena de proves esportives.
-Restabliment immediat a Catalunya de l’impost de successions.
-Expropiació de totes les propietats del senyor Millet, retorn dels diners percebuts per fundacions de partits polítics des del Palau de la Música, i supressió de les donacions anònimes als partits polítics.
-Supressió de les diputacions provincials i dels consells comarcals (assumint-ne les seves competències essencials la Generalitat), i fusió de municipis petits (com a mínim, 300).
-Obligatorietat per a l’església catòlica del pagament de l’IBI.
-Reformar la tributació de les rendes del capital i de l’impost de societats perquè tota forma de guanyar diners sigui objecte d’aportacions al bé col.lectiu, eliminant excepcions.
-Buscar fórmules d’harmonització fiscal amb la resta de l’estat i amb la UE que impedeixin la competència fiscal. Qualsevol forma de pacte fiscal entre territoris estaria condicionada a aquesta harmonització, per tal de garantir una pressió fiscal elevada i progressiva.
-Supressió de l’aplicació residual de la Llei Beckham i augment dels tipus impositius marginals màxims per als esportistes d’élite.
-Eliminar totes les campanyes de publicitat institucional i deixar-ne només una de lluita contra el frau fiscal, participada per totes les administracions. Segons aquest video, només lluitant eficaçment contra el frau fiscal aconseguiríem 9000 vegades els diners que s’aconsegueixen amb una marató de TV3.
-Obligatorietat per part de totes les escoles concertades d’assumir una quantitat aliquota d’alumnes de població immigrant.
-Promoció d’actituds individuals coherents amb una fiscalitat justa i un ús solidari dels recursos públics, per exemple negant-nos a acceptar factures sense IVA o no fent un ús abusiu i insolidari del subsidi d’atur.
Potser així ens sentiríem més amb pau amb nosaltres mateixos tot l’any, i no només un dia. Potser en comptes d’alterar marginalment les ràtios de pobresa avançaríem cap a una societat amb unes estructures més justes.