I ara, Red Eléctrica (per Francesc Trillas)

Em pregunten alguns mitjans de comunicació (per exemple, en la segona notícia de l'Informatiu d'avui a TVE, minut 6 i 44 segons del vídeo aprox. -sóc jo encara que no surti el meu nom) per les implicacions de l'expropiació d'una filial de Red Eléctrica a Bolivia. De cop i volta, la recerca que he estat fent des de fa uns 15 anys sobre els moviments corporatius en sectors regulats cobra gran actualitat, cosa que no vol dir que em sigui fàcil interpretar les coses quan passen molt de pressa. Les implicacions per a mi són però força clares: majors dificultats per a Bolivia per a atreure inversions en el futur, inversions que són necessàries per al seu desenvolupament. No crec que econòmicament les implicacions siguin horroroses per a Espanya, més enllà del cost per als accionistes (a més, aquesta expropiació és de menor dimensió que la de YPF a Argentina i amb una promesa de compensació justa, veurem...). A Espanya existeix el mite que les inversions de les nostres empreses a Amèrica Llatina eren una gran operació que demostra la nostra sortida del sub-desenvolupament. En realitat, aquesta concentració d'inversions en una regió amb un gran risc polític i regulatori sempre ha estat una operació de rendibilitat molt dubtosa. Si les autoritats espanyoles desitgen contribuir de forma estable tant al desenvolupament dels països llatinoamericans com a la rendibilitat dels propis accionistes, farien millor a guanyar credibilitat regulatòria per buscar un gran acord internacional en els sectors regulats. I la credibilitat regulatòria no es guanya desmantellant el regulador energètic ni canviant el president precisament de REE quan hi ha un canvi de govern, ni tolerant el nomenament de polítics als consells d'administració de les grans empreses energètiques (Aznar, González, Acebes, Salgado).