Olof Palme: pobresa i canvi climàtic (per Francesc Trillas)

Ahir vaig donar una classe en un curs de la Fundació Internacional Olof Palme a Badalona, sobre el tema de "Pobresa i Canvi Climàtic". L'argument principal que vaig sostenir és que els objectius de reduïr la pobresa al món i de frenar el canvi climàtic no són separables. És a dir, no es pot progressar en l'un sense progressar en l'altre simultàniament. No és un argument nou, sinó que l'ha plantejat sovint Nicholas Stern, l'autor de l'informe més important sobre el canvi climàtic. Vaig afegir però que hi ha dos objectius addicionals inseparables de la lluita contra la pobresa i el canvi climàtic. Són els objectius de millorar la democràcia i d'avançar cap a una reforma federal de la governança global, cap a un nou internacionalisme. Això és així perquè per reduir la pobresa i frenar el canvi climàtic cal una nova revolució tecnològica verda que només es podrà assolir mitjançant la intervenció pública de la majoria de governs coordinats a tots els nivells. Però les opinions públiques no acceptaran els necessaris graus elevats d'intervenció pública sense una reforma en profunditat de la política que elimini la corrupció i que faci possible l'acció democràtica a nivell internacional. Vaig atrevir-me a dir que això ho hagués subscrit Olof Palme, el màxim exponent històricament de la gran tradició que suposa la social-democràcia nòrdica. Els països nòrdics són sistemàticament, gràcies a aquesta tradició, els que puntuen més amunt en tots els rànkings de puresa democràtica, protecció del medi ambient, igualtat de la renda i apertura internacional.