Han calgut 3 anys de lluita perquè per fi la televisió pública de Catalunya programi el documental "Federal", encara que sigui en data i horari de difícil audiència (un dissabte tard a la nit) i a la seva segona cadena. És un documental d'alta qualitat, dirigit per un director internacionalment guardonat, Albert Solé, i on intervenen personalitats de diferents ideologies i nacionalitats. És un documental de tesi, però plural i reflexiu, a diferència dels documentals de tesi independentistes que la televisió pública catalana ha finançat de forma entusiasta, i programat repetides vegades i amb tota urgència.
El documental existeix des de 2017, va ser finançat gràcies a centenars de persones que van contribuir-hi per micromecenatge, i va ser estrenat a la tardor d'aquell any als cinemes Verdi de Barcelona. Impossible oblidar la sala plena, amb la presència de Pasqual Maragall i Diana Garrigosa. Tres anys després, seguim notant com es falta al respecte a les idees federals, però també com aquestes avancen en la realitat de les coses, amb totes les dificultats, tant a Espanya com a Europa. Malgrat tot, la realitat té un fort biaix federal.
El proper dissabte, 17 d'Octubre, tenim una cita a les 22.30h davant de la tele per veure "Federal" i suposo que després es podrà veure durant uns dies per Internet o en plataformes on deixen els programes penjats durant uns dies. La pressió popular, vehiculada a través de Federalistes d'Esquerres, amb l'ajuda de diputades i diputats de l'oposició al Parlament de Catalunya, ho han fet possible.
A "Missió Federal", el llibre que un conegut fanàtic nacional-populista va dir que calia cremar, vaig explicar alguna cosa de com va ser possible el documental. Escrit a l'estiu de 2018, ho reprodueixo tot seguit.
En els darrers dos o tres anys Federalistes d’Esquerres ha fet un esforç extraordinari per fer realitat el documental Federal, dirigit per Albert Solé. Ens va semblar que podria ser una bona idea tenir un objectiu concret i ambiciós, però factible, al voltant del qual mobilitzar-nos. I que el producte final podia ser una eina de qualitat per difondre i debatre les idees federalistes.
L’acte final de la campanya de micromecenatge que va tenir lloc l’estiu de 2017 a Sant Joan Despí, gràcies a l’impuls i el compromís de l’alcalde Antonio Poveda, va reflectir molt bé el que vol ser Federalistes d’Esquerres. Fou presentat per Silvia López Valentín i Cesáreo Rodríguez Aguilera. Hi van parlar diverses personalitats, com Nicolás Sartorius, Eulàlia Vintró i José Luis Atienza. Vam mostrar un vídeo amb encara més suports, com els de diversos alcaldes del Baix Llobregat, de partits diferents, i el de José Montilla, i que va culminar amb unes paraules (una mica més extenses que les dels protagonistes anteriors) de l’escriptor Javier Cercas. Entre el públic, que omplia una gran sala d’actes, hi havia Eva Granados i diversos dirigents sindicals. També es van llegir unes paraules de Juan Capilla, un militant històric del PSUC de Cornellà. Va ser un acte intens i emotiu.
El finançament del documental s’aconseguí per mitjà del micromecenatge, sense ajudes institucionals públiques de cap tipus. Algunes persones han fet un esforç financer important. Al final de la pel·lícula consten els mecenes. En justícia i en contrast, perquè quedin retratats, també haurien de sortir els que no hi van posar res malgrat conèixer el projecte. Jo els recordo perfectament, perquè a alguns els vaig dedicar temps. També recordo els qui ens donaven lliçons de com s’havia de fer, els qui no ens van tractar del tot bé a les reunions, etc. Al principi, algú ens va dir que érem excessivament ambiciosos, que no creia que aconseguíssim més de tretze mil euros. Això potser és degut a l’absència d’una tradició de recaptació de fons a l’esquerra catalana, que només va trencar el Maragall candidat a la Generalitat quan va organitzar uns sopars a cent mil pessetes el cobert (devia ser, doncs, el 1999, perquè el 2003 ja hi havia l’euro). Al final, amb un gran esforç, vam aconseguir cent deu mil euros i, gràcies a això, l’Albert Solé ha pogut fer un documental excel·lent. És una peça d’una qualitat infinitament superior a la dels documentals proindependentistes. A més, a diferència d’aquests, hi apareixen diversitat d’opinions, inclosa la independentista. TV3 té coneixement del documental i, de moment, a l’hora d’escriure això, als seus executius ni se’ls ha passat pel cap programar-lo.
L’acte final de la campanya de micromecenatge que va tenir lloc l’estiu de 2017 a Sant Joan Despí, gràcies a l’impuls i el compromís de l’alcalde Antonio Poveda, va reflectir molt bé el que vol ser Federalistes d’Esquerres. Fou presentat per Silvia López Valentín i Cesáreo Rodríguez Aguilera. Hi van parlar diverses personalitats, com Nicolás Sartorius, Eulàlia Vintró i José Luis Atienza. Vam mostrar un vídeo amb encara més suports, com els de diversos alcaldes del Baix Llobregat, de partits diferents, i el de José Montilla, i que va culminar amb unes paraules (una mica més extenses que les dels protagonistes anteriors) de l’escriptor Javier Cercas. Entre el públic, que omplia una gran sala d’actes, hi havia Eva Granados i diversos dirigents sindicals. També es van llegir unes paraules de Juan Capilla, un militant històric del PSUC de Cornellà. Va ser un acte intens i emotiu.
El finançament del documental s’aconseguí per mitjà del micromecenatge, sense ajudes institucionals públiques de cap tipus. Algunes persones han fet un esforç financer important. Al final de la pel·lícula consten els mecenes. En justícia i en contrast, perquè quedin retratats, també haurien de sortir els que no hi van posar res malgrat conèixer el projecte. Jo els recordo perfectament, perquè a alguns els vaig dedicar temps. També recordo els qui ens donaven lliçons de com s’havia de fer, els qui no ens van tractar del tot bé a les reunions, etc. Al principi, algú ens va dir que érem excessivament ambiciosos, que no creia que aconseguíssim més de tretze mil euros. Això potser és degut a l’absència d’una tradició de recaptació de fons a l’esquerra catalana, que només va trencar el Maragall candidat a la Generalitat quan va organitzar uns sopars a cent mil pessetes el cobert (devia ser, doncs, el 1999, perquè el 2003 ja hi havia l’euro). Al final, amb un gran esforç, vam aconseguir cent deu mil euros i, gràcies a això, l’Albert Solé ha pogut fer un documental excel·lent. És una peça d’una qualitat infinitament superior a la dels documentals proindependentistes. A més, a diferència d’aquests, hi apareixen diversitat d’opinions, inclosa la independentista. TV3 té coneixement del documental i, de moment, a l’hora d’escriure això, als seus executius ni se’ls ha passat pel cap programar-lo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario